Josep Moll ha mort
26/08/2007

El Col·lectiu Embat lamenta profundament la pèrdua d’un amic compromès amb Mallorca


El líder socialista, secretari general del PSIB en dos ocasions, disputat autonòmic, regidor de l’Ajuntament de Palma, president de la Lliga Ciutadana, home profundament compromès amb Mallorca, de fortes conviccions, ha mort deixant un buit entre tots els que el varen conèixer.

Des del Col·lectiu Embat li volem recordar per tant d’anys a favor del país, dels seus ciutadans, a més de transmetre el nostre condols al seus familiars.

A la fotografia, del 8 de novembre del 2005, Josep Moll devora amb Na Isabel Romero, ara Vice-presidenta del Col·lectiu Embat, en la presentació del llibre “Nacionalisme i reforma constitucional” que va escriure Moll.

Apunt biogràfic:

El polític i periodista Josep Moll Marquès ha mort diumenge 26 d’agost del 2007, de manera sobtada víctima, d’un atac de cor.

Josep Moll havia nascut a Ciutadella de Menorca el 1934. Va ser el segon fill de l’eminent filòleg Francesc de Borja Moll, ja establert a Mallorca, i de Francisca Marquès, que volgué tenir els seus dos primes fills, Aina i Josep, a la seva casa de Menorca amb el suport de la seva mare. El 1936 i 1937 vendrien al món els altres dos germans, Joan i Francesc.

Josep Moll estudià Químiques. En acabar els estudis es traslladà a Alemanya, on realitzà pràctiques, però tornà a Mallorca i aconseguí feina de guia turístic. Treballà a Son Servera, on conegué qui seria la seva esposa, Karin. Va ser un enamorament sobtat i condicionat: ella volia viure a Alemanya i Josep no s’ho va pensar: s’hi va traslladar quan era l’any 1960. D’aquest matrimoni nasqueren tres nines: Susanna, Regina i Alexandra.

A Alemanya, Josep Moll treballà per la Ràdio de Baviera en un programa dedicat als emigrants espanyols però, i especialment, hi entrà en contacte amb la política. El 1968, en el maig francès, quan es començava a endevinar el final del franquisme, Josep Moll s’afilià a l’SPD. Anys després Munic seria el lloc de trobada entre els socialistes espanyols i els socialdemòcrates alemanys, la qual cosa més endavant donaria lloc al famós «contuberni».

En aquell temps publicà la gramàtica Modernes Spanisch i el curs Dígalo Vd. en alemán. També va ser fundador de la revista Exprés español, que es publicà a Frankfurt de 1970 a 1977. El 1974, un any abans de la mort de Franco, impulsà la creació de la federació del PSOE a Alemanya, de la qual fou secretari general i representant del Comitè Federal del 1974 al 1977.

Va ser precisament el 1977 quan Josep Moll tornà a les Balears. Es presentà, sense sort, a senador socialista per Menorca. El mateix any s’establí a Mallorca i treballà pel Partit Socialista. Dos anys després encapçalà la candidatura del PSOE al Consell Insular de Mallorca i en va ser conseller fins al 1983. També ocupà un escó al Consell General Interinsular de 1981 a 1983. De 1985 a 1991 exercí el càrrec de secretari general de la Federació Socialista Balear. Fins a 1991 fou diputat del Parlament balear i conseller del CIM. Durant vuit anys va ser vice-president segon del Parlament.

Al llarg dels seus molts d’anys de dedicació a l’implantació social del partit i des de tots els càrrecs públics que va ocupar, va destacar sempre pel seu tarannà dialogant i la seva creença amb el socialisme democràtic, el federalisme i el catalanisme. En el sí del PSIB va tenir un paper destacat en el corrent d’opinió “Socialisme i Autonomia” (SiA) -1984-1991-.

El 1991 va ser elegit president de la Unió Socialista de Palma. El 1995 guanyà unes primàries i es proclamà candidat del PSOE a l’Ajuntament de Palma. Va ser elegit batle Joan Fageda (PP) per majoria absoluta i Moll es dedicà durant quatre anys a fer tasques d’oposició. L’any 2000, amb el Pacte de Progrés, va ser nomenat director de l’Oficina Turística de Berlín, on va estar fins al 2003, quan el nou Govern la tancà.

Josep Moll ha format part de nombroses entitats i associacions, moltes d’amistat alemany-mallorquines. També presidia la Lliga Ciutadana, entitat de caràcter cívic.

Va ser un col·laborador en diversos mitjans de comunicació com al Diari de Balears al Mallorca Magazin i a Última Hora. Tanmateix, la seva principal aportació va ser la traducció, juntament amb Pere Bonnín, del Die Balearen al català, en una sèrie de fascicles col·leccionables amb Diari de Balears i Ultima Hora.

Josep Moll va ser un home compromès amb les seves idees i amb la seva terra. Publicà treballs polítics com el de “Nacionalisme i reforma constitucional” al 2005.